dilluns, 25 d’octubre de 2010

UN RECORD QUE SE'NS FA INESBORRABLE

Per Lluis Encinas
President del Centre Excursionista de Sant Boi
De vegades a la vida tenim la sort, la immensa sort, de trobar-nos amb persones que deixen petja. La seva manera de ser, el seu tracte amb la gent, ens deixen tan bon record, que se'ns fa inesborrable. Quan aquest bon record és compartit per molta gent, resulta emotiu i gratificant de poder-ho veure.
Justament això és el que vam poder viure a Sant Boi en la presentació del IV Concurs Internacional de fotografia digital de muntanya “Memorial Agustí Torrents i Barrachina”. L'ambient que s'hi respirava, ja abans de començar l'acte, indicava que era un moment especial, perquè feia goig de veure amb quina alegria i satisfacció es tornaven a trobar, familiars, amics i coneguts de l'Agustí.
Vam voler començar llegint uns fragments de l'escrit que ens va deixar l'Agustí quan va fer l'expedició a l' Aconcagua el 1994, en què se'ns mostra com era i el que sentia. Hi parla dels somnis, de les aventures, de l'amistat, del privilegi d'haver fet el cim. Tot seguit, era la Teresa qui ens explicava els seus records i sentiments envers el seu marit amb poesia i en Jordi, unit amb l'Agustí per una gran amistat, qui ens feia riure explicant-nos algunes anècdotes divertides de quan anaven plegats a la muntanya. Alguna d'elles relacionada, precisament, amb la fotografia. Com que era el primer cop que es presentava una edició del Memorial a Sant Boi i també el primer cop en què el nostre Centre hi col•laborava, estava clar que tant l'un com l'altre també havien de tenir el seu torn de paraula a dalt de l'escenari.
Càlids i molt emocionants van ser també els moments en què el Dr. Josep Antoni Pujante ens explicava els seus records i les seves vivències amb el seu íntim amic. Ell va ser qui ens va explicar el què i el per què del Grup Vi Daurat i del significat que tenen els trofeus del Concurs. “Aquest concurs, ens va dir, es farà fins que ens faltin les forces per fer-ho............”
Després de la projecció de la pel•lícula i abans que l'alcalde de Sant Boi, en Jaume Bosch, fes la cloenda de l'acte hi va haver uns moments divertits, amb el sorteig de llibres i material de muntanya, i emotius amb el lliurament d'un exemplar del llibre “50 anys d'excursionisme a Sant Boi” per a cadascun dels membres del Grup Vi Daurat. Va ser en Manuel Cabanillas qui va llegir la part final de l'escrit de l'Agustí quan va anar a l'Aconcagua, que diu així:
“El cim? Doncs la millor anècdota, la cirereta que corona el pastís.
El proper? No ho sé, el cert és que no deixo de somniar.........”
L'acte s'acabava amb les seves paraules, tal com l'havíem començat. Es tancava el cercle.
Va ser, penso, una festa emotiva. Tal com havia desitjat la Teresa, quan parlàvem dies abans de com volíem que fos la presentació de la IVa edició del “Memorial Agustí Torrents i Barrachina” a Sant Boi.
Lluís Encinas
President del Centre Excursionista Sant Boi