dimarts, 27 d’octubre de 2009

L'Agusti en va enriquir personalment

L'Agusti, per Francesc Sanahuja
Crec que tothom estarà d’acord en que escriure sobre un company i amic que ens ha deixat difícil per raons obvies, el que succeïes es que quan aquesta t’ha enriquit personalment es mereix que hom aporti la seva experiència de relació doncs ajuda també a enriquir l’anima, així doncs i amb la meva modesta intel·ligència verbal, procuraré transmetre el que vaig compartir amb l’Agustí. El vaig conèixer a traves de la relació que tenia amb el Dr. Pujante amic de tots dos i per suposat amb aficions que compartíem des de fa temps així, un dia de primavera varem quedar per fer una visita al seu despatx en el departament de ramaderia i pesca quan l’Agustí era secretari del departament. Així en una oficina varem començar a preparar la primera sortida compartida. Durant aquesta primera trobada vaig pogué comprovar la seva senzillesa i simpatia, home amb idees concretes i positivistes s’afanyava amb marcar les fites que desitjaria assolir en cada moment i com aquest tarannà es freqüent en els cercles de la muntanya va ser fàcil establir la comunicació inicial amb ell.
Crec n’obsta’n que cal separar els dos àmbits de relació un com ha patriota català i l’altra com ha individuo amic dels seus amics. En el primer cas l’Agustí fill de Sant Boi sempre va posar el interès general per sobre del particular i així va entrar en l’àmbit polític sent cap de llista de C.I.U. a Sant Boi de Llobregat on era membre del Club de Rugbi i del C. Excursionista Sant Boi on desenvolupava la seva tasca com alpinista. Va treballar per fer creixa la seva població on va participar de forma activa durant el període mes important de creixement com ha població industrial i eix logístic del Barcelonès. Crec important destacar aquest punts doncs es important que es vegi que era una persona d’una Visio ampla del país i criteris clars per fer créixer les nostres expectatives autonòmiques. Malauradament les seves inquietuds politiques van quedar truncades per aquell nefast accident.
Com ha persona sabia apropar-se amb total facilitat a qualsevol que estimes tant el país com l’àmbit de l’esport i d’aquí el resultat de la llista interminable de persones que van estar en el seu acomiadament.
Ja han passat tres anys i es prou evident la seva presencia en els nostres pensaments i en el dia a dia tant de treball com d’activitats lúdiques n’obsta’n tenim que fer que la seva memòria continuí projecta’ns-el a traves d’aquesta idea del concurs fotogràfic doncs quina millor forma de perpetuar la seva persona que a traves del nostre esport i les imatges que recollim dels indrets mes interessants de les muntanyes que estimem?
Sens dubte aquesta iniciatives del grup “Vi Daurat” en general i d’en Manel Cabanillas en particular ens ajudarà a tots a reconfortar-nos de la manca del nostre comú amic, l’Agustí.
Sempre estaràs amb nosaltres

1 comentari:

caminatasalas8 ha dit...

Es una cosa muy grande este blog, lo que representa, sus componentes y a quien va dirigido este Memorial.
Un abrazo y felicidades. Vuestro compañero y amigo estaría muy orgulloso de vosotros.