Pàgines

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Si que hi penso amb l'Agusti

L'Agusti per Jep Tapias
Si que hi penso amb l’Agustí i com ens varem fer amics. L’Agustí no ha estat un amic dels que es diu de tota la vida doncs et coneixes de petit,no. Ni tant sols ha estat un company d’excursions de tota la vida, tampoc. L’Agustí vaig tenir la sort de conèixer-lo quan ens preparàvem per anar a l’Annapurna, tot i que a ultima hora no va poder venir a l’Expedició. Doncs si va esser una coneixença de les que ràpidament, per afinitats, simpaties, formes d’esser, ...., es va convertir en un amic com els de tota la vida. Amb molt poc temps ningú diria que ens coneixíem de feia uns mesos o pocs anys.
I això es va quedar així, pocs anys, doncs fent allò que volem, va patir l’accident al Pedra i ens va deixar. Em va deixar amb les ganes d’haver fet mes coses amb ell, certament en vaig fer poques i en podia haver fet més, però em va deixar amb la seva amistat completa, no havíem necessitat gaire temps per sentir-nos amics.

Jep